domingo, 16 de julio de 2017

LA DOLÇOR D´UN BES



LA DOLÇOR D´UN BES


Perque no hi ha bes mes dolç
que el que et dona  una mare
que enguany a vixcut en tu
eixe sonmi maravellos
de ser la Fallera mayor
mes guapa de la barriada

No hi ha mes que vorela
en el seu tratje precios
y en eixos ulls que denoten
l´alegria i emoció...
junt al orgull de eixa mare
que li diu tantes coses
en eixe bes que dona el cor...

la seua xiqueta...
cuan estan juntes son algo més
que mare i filla
es algo que no es pot explicar
y en esta image preciosa
el sentiment que transporta
les he volgut versar...

Espere que tot este any
aixca segut com sonmiabes
i agradix de tot cor
la oportunitat que m´has donat
de vestirte con Fallera  Major
y que lluixes com una obra de art...

Esta preciosa imatge....
guardala molt dins del cor
de u dels moments especials
de ser fallera major....

Cuant pase el temps..entendras
perque te eu dic...
lo que has viscut enguany
en tots el que te volem
disfrutant-lo al teu costat

Es el millor regal de este any 2017
on la teua comisio , deu sentirse orgullosa
de lo que ha segut el teu regnat
pues fallera com tu hi han poques
i tu has deixat el llistó , molt alt

Anit en la preselecció
brillabes com una estrela
entre totes la millor...
per aixo tens lo que tens
el voler de tot lo mon
i eixe bes dolç de ta mare
que naix desde dins del cor.

Cristina Abril Zaragozá

Has segut la mes Fallera
vestida com a princesa
musa de la poesía
de este sonit de festa
que huí et redix pleitesía.


Poeta Azalea Emy Vallés Gil (c) Sonits de Festa 2017






viernes, 9 de junio de 2017

PERQUE MÉS GUAPA ...NO HI HA.


PERQUE MÉS GUAPA ...NO HI HA.


¿Hi ha  nomenament més gran
que ser Fallera Major
més simpatica i més guapa
y la més volguda per tots?...

Yo crec que no...

Cristina ha segut regina
de les falles del 2017
una fallera de talla
de eixes que mai s´obliden

En eixe saber estar
eixa dolçura, eixa gracia
no hi habia fallera mes guapa
que desfilara en més orgull
en la festa valenciana...

No hi habia fallera més bonica
ni princessa mes elegant
que Cristina entran en la plaça
de la Mare de Deu desfilant...

La gent al vorela passar
aplaudia la elegancia
i eixe somriure trionfal...
que lluixen les grans falleres
com tu...la més especial...

La sort  me va encomenar
el vestirte de princessa
més tan sols era un detall
pues tu...
a soles en la teua presencia
plenabes tot el casal
el carrers de la teua barriada
i Valencia que s´ha inclinat
als teus peus...guapa fallera
presumis pues has triunfat

I has deixat molt alt la falla
aon ta mare posá el seu art
fent en tu...la millor obra
que Valencia ha cultivat

Somriu pues bella fallera
que en les falles tu has bordat
el teu nom  en lletres d´or
com fallera major de enguany
la rosa mes hermosa
que tenim en nostre ram
per a mi..la més guapa i dolça

CRISTINA ABRIL ZARAGOZÁ


Autora Azalea Emy Vallés Gil(c) Sonits de festa 2017


lunes, 5 de junio de 2017

LA FALLA DEL MEU CARRER





Hi ha molts motius per a sentir
el sentiment de la festa,
un és la falla de quan vaig nàixer
i vaig créixer en el chiquets del barri...
La falla del meu carrer
de Sant Joan Bosco i Duc de Mandes
és la falla de quan era chicoteta
fins a la joventut i a on vaig tindre l'honor
de ser en 1983, Fallera Major....

Eren uns atres temps, que yo crec que la festa
era més acollidora i més de germanor
tal volta, hi havien enveges, segur que sí
en eixa falla i en totes, abans i ara...

Mes el cel és molt gran
i a cadascú... li aplegarà al seu moment.
Pero me quede en el recort
de les falles de l'infància
a on els chiquets estaven tot el dia en el carrer
jugant en cucanyes... en la chocolata
ara vos sonarà primitiu...
Pero en poquet... mos ho passaven molt be.
Les carreres de sacs, i jocs dels infantils
per a la chicalla de la barriada...

Les despertades... en trons de bac...
Molts chiquets baixaven mig dormits
a tirar masclets i despertar als veïns
i en acabant la replegada...
En les bandes de música,
acompanyant als fallers
¡Això sí que era una festa!
I ara tot s'ha perdut...

Recorde en la meua amiga Fineta...
contar el dies que faltaven
 fins a que aplegaren les
fallesla millor festa del món...
Anàvem a tots els passacarrers...
Arreplegada de premis... l'Ofrena
i la presentació una gran festa
a on es delectaven en obres de teatre.
Que sempre ha segut estàndart
breçol de la cultura de les falles.

El teatre, la poesia fallera, la declamació
els concursos de Junta Central Fallera
han segut sempre una tradició
que s'ha perdut en moltes falles
i era un sagell de presentació
de la cultura valenciana.

Yo vaig viure l'época dorada
del teatre faller en la Junta Central Fallera
de les primeres autores del llegendari concurs
i en més de 25 anys he estat present
pues vaig començar la meua llabor
com autora teatral de la meua comissió
i de moltes falles del barri...
fins a portar la direcció
dels grups de teatre infantil i major
de les dos falles que han marcat
la meua trayectòria fallera.

La falla del meu carrer...
era una joya, pero a tot aquell
que sentia les arrels... de ser part de la festa.

Recorde la plantà de la falla infantil
esperant en la finestra de casa
Com un dia de Reixos
que es fera de dia i vore la falleta plantada

¡quina ilusió més gran!

Mes, lo que sempre vaig a fruir en el cor
era eixa emoció de passar per lo carrer
en la música i les traques
en totes les falleres desfilant
i mirar a la finestra de ma casa
a on estava ma yaya..
esperant-mos per vore'ns passar.

I ma mare en el balcó...
Com sempre en molta emoció
saluda molt contenta
de vore a les seues filles
desfilant plenes d'orgull
lluint la banda en el pit
a on se va sembrar un sentiment
el viure i amar la festa
eixa que he mamat al nàixer
i que ningú pot negar-me.

Soc fallera i valenciana
poeta del món faller
la que ha vixcut el teatre
creant obres i apropòsits
a on sempre he tingut present
complir els millors somis
de les falleres majors del moment.

Sempre he volgut per ad elles
lo que com fallera major
haguera volgut per a mi,
i he posat de tot el cor
tota la magnificència,
per a sentir l'orgull
de ser poeta de Valéncia...

I si algú s'ha molestat
i la meua llabor li ha fet ombra
Allà ell...en la seua consciència.
Pues yo, lo que he fet, en la meua llabor
ha segut per la festa,
no per les persones...

He treballat sense descans
per a donar llum i tradició
a nostra festa fallera.

Li he versat a la Verge
i cada vers ha naixcut del cor
perque la festa fallera
és d'este món lo millor,
això he deprés de ma mare
m'ho va inculcar al nàixer
a mons germans i mon pare
la família tots fallers

Hui... se que estàs en lo cel
i des d'allà te dedique el poema
La Falla... del meu carrer...


Poema dedicat a ma Mare Emília Gil Abril


Poeta Azalea Emy Vallés Gil (c) cendres de foc i festa 2017

domingo, 14 de mayo de 2017

UN ALTAR REPLET DE FLORS


Resultado de imagen de nuestra señora de los desamparados
un aLTAR REPLET DE FLORS
Resultado de imagen de barras separadoras elegantes gif flores

¡¡Mare del Desamparats!!
Preciosa valencianeta,
ampara ad esta fallera
que posa veu al seu cor...
i en un prec, vol demanar-te...
a un problema, solució...

Puix voràs...
Volien fer per a tu
un altar replet de flors
per a commemorar el teu dia
en este barri que tant te vol.
Pero a més, que havem treballat...
i per més, que han rebuscat
els camps de Benimaclet
sense flors mos han deixat.

Dis-me ara, ¿que faig yo?
La poetesa sol tindre cor
pero... de forment... i un gra.
Tu que sempre m'has salvat
¿No m'ajudaries ara...?
Mirent-mos les dos cara a cara

¿No em veus, mirant-te emboba?

Soc aquella que als cinc anys
i de la mà de ma mare
pujà al teu camaril
per a oferir-te un clavell.
Soc, la que a l'entrar... tu la mires
i quan te resa sospires
la que per tu donaria
la sanc de les seues venes
la que al contar-te les penes
tu les tornes en alegries.

Sí, una nit, tu me parlares.
Sí, escoltí la teua veu
¡Quan en llàgrimes en els ulls
te demaní, la salvares...!
Me acollires en el teu cor
i em llevares el dolor
ella se'n anà al cel
i yo des d'aquell moment
en tu, trobí una atra mare...

¿Ya saps qui soc...? ¡Que sí me dius!

¡Mira que estàs rebonica...
quan me mires... i te rius!
Puix bo, esta que te resa en fervor
espera de tu un favor,
que creu que m'ho concediràs.
Dis-me tu que tant me vols...
¿Quin altar tinc que fer yo...?

Si de brillants no pot ser
i les flors s'han acabat
contesta'm ¿que he de fer?
¿Que si hagueren flors que faria?
Prou senzill, si en veritat
te faria una corona
per a adornar el teu cap.
La quallaria de besos
dels chiquets de la meua falla
rodejadeta de roses,
clavells, assussenes i malves...
No fases experiments
ni te mires els anells
duria cent-mil clavells
i un milló de sentiments...

Que yo he vist con mos somrius
quan en l'Ofrena de flors
veus als teus fills arribar
per a portar-te eixos rams
que són besos i abraços
en proba del seu amor.

Així que ya ho veus,
encara que siga de pensament
tens un altar ple d'amor,
no li lleves ni una flor
ni una mostra de carinyo
i ampara baix el teu mant
ad este poble valencià
que hui està al teu voltant
demostrant-te el seu voler
en el dia del teu sant.

¡Que bonica estàs mare meua!

Hui em sent molt contenta
escoltant el meu cor recitar
¿Que si no vullc res yo?
No mare, yo ya estic satisfeta
de donar-me llum i gràcia
d'haver naixcut poetisa
i molt més...
per haver naixcut valenciana.
I hui tinc la felicitat més completa
de poder dir-te el meu poema
i en tot el meu poble poder-te chillar.

¡¡Valencians tots a una veu,
vixca la mare de deu, Mare dels Desamparats!!

Poeta Azalea Emy Vallés Gil (c) Poesia estrenada en 2003 y editada en mi libro
 CENDRES DE FOC I FESTA 2017






viernes, 28 de abril de 2017

EL TEATRE FALLER.




EL TEATRE FALLER.

El  teatro siempre ha estado vinculado al mundo de las fallas, mis hermanos y yo desde niños , nuestra madre nos contaba esa afición, ella fue fallera de la comisión de la Plaza del Pilar, una de las más antiguas y con más solera de Valencia.
Mi madre salía como actriz amateur en las obras que la falla representaba en aquellos años 50.( creo) ella nos contaba que en aquellos tiempos,  muchas chicas no tenían traje propio de valenciana y que vendían numeritos de rifa durante todo el año para cuando llegaban las fallas, ir a Casa Pinazo y alquilarse el traje para salir en la semana fallera.




Desgraciadamente , el traje de mi madre siempre se quedaba en la silla , pues luego su tía no la dejaba vestirse y desfilar con las demás... y con mucha tristeza me contaba que se entremezclaba entre las  falleras
para con disimulo rozar la seda de los trajes y sentir esa magia. Siempre era lo mismo. y hasta los años 70 no consiguió ser de nuevo fallera y salir en la ofrenda.


En mi haber tengo más de 100 obras de teatro de  los años 1920 a 1952, una verdadera reliquia de incalculable valor, obras de Paco Barchino , Vicente Tellada, Peris Celda, Paco Gomez  ect..obras impresionantes y más de un centenar actuales, de alguno autores y mías propias. El teatro siempre ha estado presente en mi vida...lo llevo en la sangre


Con solo 16 años, gane un premio de apropósitos, que me lo dio la fallera Mayor de Valencia, Esther Sileras Descalzo en el teatro principal de Valencia. y desde entonces, no he dejado de ser autora teatral, poeta de las fallas, narradora de la fiesta fallera..

Durante 27 años, lleve de manera interrumpida  grupos de teatro infantil en la Falla San Juan Bosco, y más tarde  adultos y niños en Barón de San Petrillo.
Nosotros fuimos de los pioneros que en la cafetería del teatro Thalía, pusimos las primeras piedras del Concurso de Teatro de Junta central Fallera. y mis niños... participaron en la presentación de la Fallera mayor Infantil  de Valencia, el primer año del Palao,  aunque la Falla San Petrillo se ha olvidado de este honor en todos sus aniversarios. Pero la historia....NO se puede manipular, en función de quien te caiga bien o mal. ..Sinceramente, me importa bien poco, no vale la pena mover una montaña por quien no mueve por ti ni una piedra.


El teatro en las fallas, ahora es muy diferente, y creo que cada vez, las obras antiguas que hicieron escuela, se representan menos, o casi nada, y es una pena, porque en muchos teatros de renombre.se representan obras de calderón de la Barca, obras de la edad media y de tiempos muy atrás en la historia....entonces..¿ porque no se hace un concurso especial de obras de l´antigor? como una rama mas del concurso.. sería muy hermoso volver a ver
las obras, "Sal de la Figuera".."La Rosella" ...El loco ...Ara eres mare
Carabasa m´han donat, .... Cheperut i coixo....Dos pardalets i una aguileta, la caraba... y tantas y tantas obras que son pequeñas obras de arte.


Quizá será porque yo en mi vida he vivido tantos buenos momentos con todas ellas, en San Juan Bosco con un gran cuadro artístico y en San Petrillo con grandes artistas , como Mº Carmen Valls,  Carmelo Martínez,  María Muley, Enrique Selva, Asensi, Carmen ortega, Pastor, y todo un elenco de gente joven que empezaron de niños conmigo, Beatriz, Rosa, Laura, Isabel Javi y  Mis hijos, Diana, Nuria, Devora Sandra Camayo....así podía contar hasta más de 80 entre niños , jóvenes y adultos....y con ellos muchos momentos inolvidables donde a prendieron los más indispensable.." hacer falla"...





El teatro clásico Valenciano, no debe morir... debe estar en un  lugar privilegiado de la cultura de nuestras fallas y tener su museo cultural de las letras valencianas.

Azalea Emy Vallés Gil







lunes, 17 de abril de 2017

L’ESTRELA DEL CARRER….



L’ESTRELA DEL CARRER….

 No alzaba ni un palm de terra
Cuant son pare, aquell gran faller
Amant de la tradisío fallera
Li va donar un verset….
Per a vorer si la xiqueta
La perla del seu voler
Declamaba en un concurs
Que s’ha perdut en el temps

Entre son pare i  sa mare
Sembrarén el art i la gracia
En el teu cor infantil
Y la ilsuuío ya brillaba
Cuant dalt de aquell escenari
El seu verset declamaba

¡quina emocío més gran!
Gritaba la teua yaya
I en raco del teatre
a ton pare emocionat
una llagrima rodaba

Habia cumplit un somni…..

La teua veu menudeta
Omplia tot l’escenari
Plenantlo tot de emocio
Pues la veu eixia del cor
Declamantli a la Verge
En verdadera emoció

I van esclatar les traques
Había naixcut una estrela
En la falla del carrer
Ya teniém el teatre
En artistas de gran altura
Encara recordé les obres
El loco, la Rosella, el fill prodig
Sal de la Figuera….

¡Que tems aquells mes bonics
De cultura valenciana .!
Retallas del pasat que son historia
Que han fet gran nostra falla

Recorde a pepito Giner, Pilarin,
Conchin Pascual…
Els teu pares y com no..
El inolvidable Bartual
I tan artistas de cor
Que mai podrem oblidar

I de aquells arrels, tons pares
Varen fer en tu, la seua obra de art
La xiqueta dels seus ulls
La ensenyaren a declamar

I desde aquell precis istam
Que dalt de aquell escenari
 la teua veu lis cantá
la mare de deu va sonriurer
i el cel se va allumenar

Han pasat ya molts anys
Les falles…no son lo que eren
Pero mai olblidarén la llavor
De aquells fallers que lliutaren
Per continuar la tradisío…

Ton pare era u de ells
Nostres mares ,i els amics de la infancia
Tots posaren el seu granet
Perque nostra festa de les falles
Estiga sempre en lloc primer

M Trini Tio Arribas

El teu nom esta en les fulles
De nostra historia fallera
Cuant de la ma de ton pare
I l’art de la teua mare
Representares a tots els xiquets
Versant a la Mare de Deu
Un ver cuallat del voler
De tots aquells que han escrit la historia
De la falla del meu carrer.


Autora Poeta Azalea Emy vallés Gil © Sonits de Festa 2017